“El matallops de Guils era un pastor que de caçador, tot i el nom, no en tenia res. Passava llargues temporades sense baixar a la vall, però després de l’hivern baixava al pla per vendre pells. I a les mans hi duia cuirs i pelatges adobats de gran bellesa i suavitat: de llop, de guineu, de talp, de marta, de conill, d’isard i fins i tot una vegada la pell d’un gran ós. Això, als ulls dels pobladors de la comarca, només significava que els havia caçat, ja que si no era impossible obtenir unes pells tan ben adobades. I aviat la fama de caçador fred i implacable va créixer. La jovenalla volia ser com ell, els caçadors adults tractaven de seguir-li els passos per saber d’on obtenia aquelles preses tan apreciades. Però no aconseguien res. Mai ningú no li va veure una escopeta a l’espatlla. Un gaiato, un paraigua, un sarró, una vella navalla i un gos pastor eren tot el que tenia. I qualsevol persona que el mirés als ulls podia veure en aquell rostre beatífic que la violència i la mort estaven excloses de la seva vida. Era incapaç de matar una mosca. Però també sabia guardar els secrets. I el misteri creixia. Ell no feia res per desvetllar-lo. Quan l’edat va poder amb ell i les seves hores s’acabaven, ho va revelar. Sempre que pujava a la muntanya amb les ovelles, hi tractava amb respecte tots els habitants, alats i amb pèl, els que s’arrosseguen i els que no es poden moure. Mai no s’enduia una vida per incrementar o millorar la seva. Els animals se li acostaven i ell els obsequiava amb trossos de pa o herbes que havia recollit durant el passeig, o llet de les ovelles. Ells, agraïts, quan notaven la proximitat de la mort s’acostaven al pastor, que els acompanyava durant les últimes hores. Com a premi per la seva bondat, li deixaven el cos perquè n’aprofités allò que necessités per viure i utilitzés les pells per vendre-les i procurar-se la manutenció. Quan l’hora li va arribar a ell, va demanar que l’enterressin al costat del llac de Malniu. I allà, al peu d’un granit amb el seu nom, a vegades apareixen cossos d’animals sense vida que busquen consol, una vegada més, en el vell pastor.”

El conte «El matallops de Guils» está inclòs a Nàiada, La història no explicada de la Vella de l’Estany.